Viu de tal manera que arribis a desitjar viure infinites vegades.
F. Nietzsche
Sempre m’ha interessat comprendre profundament les persones: què senten, com es relacionen, què les mou i què necessiten per viure amb més coherència i benestar. Aquesta curiositat, juntament amb una sensibilitat marcada cap al món emocional i relacional, em va portar a iniciar un camí de recerca que avui s’ha convertit en la meva vocació.
El meu recorregut va començar amb la Filosofia i el Cant. La Filosofia em va obrir un espai de reflexió on vaig trobar preguntes essencials sobre la vida, el sentit, la identitat i la manera com habitem el món, integrant pensament, cos, emoció i experiència viscuda. El cant, la veu i la música, em van apropar a un lloc de connexió encara més profunda i autèntica.
Ambdues vies es van anar trobant de manera natural, configurant una mirada més integrativa de l’acompanyament. Entenc que, de vegades, allà on les paraules no arriben, l’expressió creativa, el cos i la veu poden obrir nous camins de comprensió i transformació. Per això, integro aquestes eines quan el procés ho requereix, respectant sempre el ritme i la singularitat de cada persona.
Així va començar el meu camí d’autoconeixement i d’acompanyament: un camí cada vegada més profund, sensible i integratiu, orientat a crear espais segurs on les persones puguin reconnectar amb si mateixes i desplegar el seu propi procés de transformació.
Amb el temps, m’he especialitzat en trauma i aferrament, entenent com les experiències primerenques i els vincles que establim configuren la nostra manera de sentir, relacionar-nos i respondre davant la vida. Aquesta mirada em permet acompanyar des de la seguretat, el respecte pel ritme de cada persona i la creació d’espais on puguin emergir la regulació emocional, la confiança i noves formes de vincular-se amb si mateixes i amb els altres.
Em nodreix la connexió profunda amb les persones, la natura, la lectura i la música. Trobo bellesa en allò quotidià i en els petits moments de presència.